Les cinc Ferides de la Infància

La Psicologia ens aproxima a la idea de que el desenvolupament en l’etapa infantil, no només condiciona la formació de la personalitat, sinó també les nostres relacions en la vida adulta. Conèixer quin tipus d’experiències ens van marcar, és fonamental per identificar aquelles que possiblement ens van fer mal i poder curar aquestes ferides; evitant que les pateixin també els nostres fills i perpetuem el cicle inconscientment.

Tot i que molts/es recordaran la infància com una etapa feliç, resulta freqüent trobar i identificar-nos amb alguna o diverses d’aquestes ferides, més o menys profundes, que de forma encoberta ens arrosseguen cap a certs símptomes, fracassos o patrons que repetim sense ser conscients; incapacitant-nos en afrontar una vida adulta sana i resilient. Solen respondre a conflictes no resolts, a carències afectives, a situacions traumàtiques o fins i tot a distorsions d’una realitat aparentment innòcua que ha sigut interpretada com amenaçant.

T’encoratjo a que intentis desxifrar la teva pròpia vivència i a identificar l’origen de la teva ferida, per reprogramar els teus records d’infància; millorant així la qualitat de les teves relacions afectives adultes i la pròpia capacitat de gestió emocional i personal.

 

1  ✤  Ferida de l’Abandonament

La manca d’afecte, companyia o suport emocional ens van marcar tant, que ens trobem en constant vigilància per no ser abandonats/des novament, sentint un temor extrem a la soledat. Podem patir dependència emocional, tendència a l’autosabotatge, tolerem en excés per tal de no quedar-nos sols/es, enllacem una relació amb una altra per por a la soledat; o fins i tot prenem la iniciativa d’abandonar als altres abans de que ho fagin ells, com a mecanisme de defensa, per por a reexperimentar aquell dolor tan desbordant.

Podem curar aquesta ferida treballant aquesta por a la soledat. Qui tem l’abandonament és el nen interior, no l’adult; pel que hem de connectar amb ell, validar-lo, abraçar la seva naturalesa i reforçar la seva autoestima, perquè es vagi sentint més segur i capaç. Dedicant-nos temps de qualitat, anirem derribant la por a l’apertura emocional i apropant-nos a la reconciliació amb un/a mateix/a. Hem de treballar les relacions afectives i aprendre a estar sols/es abans de començar altres relacions.

2  ✤  Ferida del Rebuig

Trobem l’origen en experiències de no acceptació per part dels pares, cuidadors o dels propis iguals, que culminaren en un rebuig cap a nosaltres mateixos/es. Quan de nens percebem rebuig, acabem cultivant l’automenyspreu. No ens creiem dignes d’estimar ni de ser estimats/des, i qualsevol crítica ens originarà un patiment que intentarem compensar mitjançant la necessitat de reconeixement i l’aprovació externa constant.

Podem curar aquesta ferida començant a valorar-nos i reconeixent-nos com el que som, un ésser valiós i únic, relativitzant aquesta crítica negativa interna i transformant-la en estratègies positives constructives. Hem de treballar les nostres inseguretats, guanyant més confiança i respecte envers nosaltres mateixos/es, per poder cultivar el nostre amor propi.

3  ✤  Ferida de la Humiliació

S’origina quan sentim que els pares o el nostre entorn ens ha desaprovat, criticat o ridiculitzat. La falta d’autoestima va conformant una personalitat dependent des de la qual ens infravalorem, ens sentim culpables per tot i oblidem les pròpies necessitats, per tal de complaure als altres. Sense adonar-nos, acabem creient que el nostre auto-reconeixement depèn de la imatge que els altres tenen de nosaltres.

Podrem curar aquesta ferida deixant anar la pesada càrrega de la humiliació i la culpa, establint límits i respecte, perdonant a les persones que ens van ferir i perdonant-nos a nosaltres mateixos/es; reconciliant-nos amb el passat per poder començar a valorar-nos com la persona que som i ens responsabilitzem ara com adults.

4  ✤  Ferida de la Traïció

Sorgeix quan ens hem sentit traïts per algun dels progenitors, que no va complir la seva promesa. Si la situació va ser reiterada, és possible que acabés generant-nos sentiments de desconfiança i aïllament; que poden haver derivat en rancor o enveja amb el pas del temps. Aquesta ferida construeix personalitats fortes, possessives, desconfiades o controladores; per necessitat de no sentir-se estafades de nou. Valorem la fidelitat i lleialtat, tot i que des de visions distorsionades fruit de l’experiència, que fan que ens costi respectar els límits o l’espai dels altres.

Podrem curar aquesta ferida treballant la tolerància, la paciència, la confiança i la delegació de responsabilitats en els altres; sent coherents amb les nostres paraules i actes, sent sincers/es sense prometre en va, i complint sempre les promeses que ens fem a nosaltres mateixos i als altres.

5  ✤  Ferida de la Injustícia

S’origina quan els nostres progenitors van ser rígids o freds, imposant un estil educatiu autoritari i no respectuós envers nosaltres. Una constant exigència ens va generar una sensació d’injustícia i sentiments d’inutilitat; conformant adults rígids amb carències comunicatives i dificultats a l’hora d’acceptar maneres de ser o opinions diferents. Es basen en el seu propi sistema de creences i valors, expressats com judicis morals i veritats absolutes.

Degut a una necessitat de guanyar poder i importància social a base d’excessiu ordre i perfeccionisme, haurem de curar aquesta ferida treballant la rigidesa mental, cultivant la tolerància i el respecte per una diversitat exempta de judicis, la flexibilitat i la confiança envers els altres. Haurem de prestar especial atenció en l’expressió lliure de sentiments, l’acceptació d’allò diferent i la reconstrucció de l’empatia.

 

 

T’has sentit identificat/da? Si t’han fet ressò certes idees, sents que has connectat amb alguna/es d’elles i vols aprendre a gestionar les emocions de forma constructiva per curar i nodrir la teva identitat com a l’ésser adult que ets ara, t’encoratjo a canviar els antics patrons que t’obstaculitzen per nous estils més saludables. Observa les teves emocions, reflexiona sobre elles i en cas de percebre resistències, no dubtis en contactar amb mi si has decidit passar a l’acció per canviar aquesta situació. Et facilitaré totes les eines que necessitis per crear nous hàbits i un estil de vida que et resulti satisfactori.

 

 


Compártelo ⁞ Comparteix ⁞ Share it ⁞ 共有

 

⟸  Retornar al Blog

Mindfulness Manifest

Sentim a parlar molt d’aquesta pràctica i cada cop més persones se’n beneficien. Però… què és exactament? I per què incorporar-la a la nostra vida diària? Aprofundim en aquesta qüestió.

La tècnica del Mindfulness o consciència plena es defineix com la capacitat de prestar atenció, de manera conscient, a l’experiència del moment present. Sense pretendre canviar-la, jutjar-la o rebutjar-la. Ens ajuda a prendre consciència de les nostres emocions, amb l’objectiu de mitigar la frustració que ens produeix no poder canviar certes circumstàncies. Es considera una pràctica psicològica de meditació, una tècnica de relaxació i conforma també una actitud més distesa envers la vida.

Ens ajuda a combatre l’estrès perquè indueix un estat de calma, serenitat i claredat mental; reduïnt els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès) i ajudant a detectar quan apareixen respostes ansioses per neutralitzar-les. Però… com aplicar-ho en la meva vida diària? Et convido a realitzar-ho, de forma molt senzilla, creant el teu propi manifest. Una declaració de principis que et permeti qüestionar lliurement i expressar el que sents. Dirigeix la teva atenció a l’aquí i ara, i observa si…

 

✤   M’aturo; m’obro a l’experiència del moment present

✤   Sento el meu cos mentre respiro, estic dret/a o em sento, mentre parlo; mentre estic llegint aquestes paraules

✤   Si la meva ment s’absenta, torno i reconnecto a l’aquí i ara

✤   Sóc capaç d’estimar-me, confiar en mi i apreciar qui sóc

✤   Sóc capaç de veure les meves accions amb perspectiva

✤   Percebo els meus errors i dificultats sense jutjar-les

✤   Accepto i assumeixo les experiències desagradables

✤   Em tracto amable i comprensivament quan les coses surten malament

✤   Percebo els meus pensaments, sensacions, emocions i impulsos sense perdre’m en ells

✤   Sóc pacient amb mi mateix/a i amb els altres

✤   Observo com les meves vivències vénen i marxen

✤   Sóc capaç de somriure quan la vida em planteja dificultats

✤   Si m’escolto, experimento moments de calma i pau interior

 

Si has percebut resistències respecte a algun o diversos d’aquests punts, t’encoratjo a fer-hi una mica de reflexió i observar què succeeix. Si fer-les conscients et genera malestar, és possible que algun anclatge dificulti la seva resolució. Aquest escenari sol ser molt usual en consulta; no dubtis en contactar-me si has decidit passar a l’acció i canviar aquesta situació.

 

 


Compártelo ⁞ Comparteix ⁞ Share it ⁞ 共有

 

⟸  Retornar al Blog

Esport Post Confinament

A més de psicològiques, l’etapa de confinament ens ha deixat evidents seqüeles físiques.

Abans de recuperar la teva pràctica esportiva usual, per lleu que sigui, has de considerar una sèrie de factors recomanats des del departament de Psicologia de l’Esport del COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya).

✤   En primer lloc, protegeix-te sempre i respecta les mesures de distanciament social. L’ús de mascareta i solució hidroalcohòlica ja forma part del nostre dia a dia, també en la pràctica esportiva.

✤   Aprèn a gestionar les emocions sense pressions. Davant la reapertura, és natural que puguis experimentar inquietud, disfòria, excitació, por… Intenta acceptar aquests nous estats sense jutjar-los ni reprimir-los.

✤   És possible que puguis experimentar ansietat per la pressió autoimposada, per la possible pèrdua de to muscular durant aquest període, per disconfort amb el físic actual… Intenta confiar en tu i en els teus propis recursos.

✤   Si sortir et genera aprensió, pots anar realitzant aproximacions graduals sense exigir-te més del compte. Pots començar per espais oberts, on puguis evitar les aglomeracions.

✤   No et forcis. L’estrès sostingut en el temps, a més d’afectar a la motivació, es tradueix en tensió, disminució del rendiment i és, a la vegada, un fort predictor de lesions.

✤   Opta pels esports individuals en la mesura del que sigui possible. En el cas d’activitats grupals, procura mantenir la distància de seguretat adequada i assegura’t de que s’acompleixen les condicions d’higiene, si es tracta d’una activitat indoor.

✤   Intenta evitar que les ganes acumulades es transformin en accions de risc, que puguin derivar en possibles lesions. Davant qualsevol dubte, consulta a un professional qualificat.

✤   Les rutines segueixen sent claus per regular el nostre sistema nerviós. Intenta reorganitzar les noves condicions d’entrenament i gestiona el temps de forma conscient. La planificació de les sessions deu ser coherent i adaptada a les teves necessitats.

✤   Procura mantenir hàbits saludables per millorar el teu rendiment físic, així com una alimentació sana i el descans mínim necessari.

✤   Modula l’autoexigència per evitar sobreesforços que puguin posar en risc la teva salut. Per evitar lesions, també procura realitzar exercicis de calentament i estiraments, abans i després de l’activitat física.

✤   Rebaixa la pressió amb els objectius futurs. Escolta el teu propi cos, augmenta de forma molt progressiva la intensitat i no oblidis dur tota la teva atenció al moment present. Recorda que el major objectiu, és poder gaudir-ho.

 

 


Compártelo ⁞ Comparteix ⁞ Share it ⁞ 共有

 

⟸  Retornar al Blog

Elecció de Terapeuta

Tant si és la primera vegada como si no, és possible que no et resulti fàcil decidir en mans de qui depositar la teva confiança. T’exposo algunes claus a tenir en compte per triar un/a bon/a professional de la psicologia clínica.

1  ✤  Col·legiació professional

Ha de ser membre vigent del COP (Colegio Oficial de Psicología) i estar registrat/da en la seva comunitat autònoma (COPC a Catalunya). Hauria de poder oferir-te el seu número de col·legiat/da sense problema.

2  ✤  Habilitació clínica sanitària

Ha de disposar de l’acreditació com a psicòleg/oga general sanitari/ària (PGS), expedida pel Departament de Salut, imprescindible per a treballar en l’àrea de salut mental.

3  ✤  Titulació i Orientació

Per evitar l’intrusisme laboral, la seva formació ha de ser oficial i titulada, en forma de carrera universitària, preferiblement amb màster o cursos complementaris. La documentació ha de ser oficial i acreditar que està especialitzat/da en el que busques. Ha d’exposar clarament la seva orientació terapèutica i estil de praxis professional, per a poder comprovar si pot oferir-te el que necessites.

4  ✤  Serveis

Sempre serà desitjable que pugui oferir-te tant diagnòstic com tractament, per evitar haver de saltar posteriorment d’un professional a un altre; la qual cosa no resultaria el més òptim tant pel pacient com per a la teràpia. També seria interessant que pugui oferir-te assistència online per videoconferència, a banda de la visita presencial habitual.

5  ✤  Altres aspectes

Si disposa de pàgina web, revisa que compleixi amb els estàndards de certificació en Seguretat Informàtica (el candau que apareix a l’esquerra en la barra de direccions) i que compleix amb la política de privacitat normativa. Els/Les psicòlegs/ogues comptem amb un Codi Deontològic que hem de respectar, que garanteix també la confidencialitat.

Per últim, i no menys important, et suggereixo que observis com et sents amb la/el terapeuta en qüestió. Com a psicòloga clínica, podràs observar que compleixo amb tots els requisits esmentats; però més enllà del que és estrictament legal, crec en la importància del feeling que obtinguis de la interacció amb la/el professional que finalment triïs. Ha de transmetre’t confiança i seguretat, comprensió exenta de judici i llibertat per expressar-te en tot moment.

 

 


Compártelo ⁞ Comparteix ⁞ Share it ⁞ 共有

 

⟸  Retornar al Blog

Per què acudir a consulta

La creixent presència de l’àrea de salut mental fa que, cada cop, siguin més els que volen lluitar contra els seus fantasmes, en pro d’una qualitat de vida millor. No obstant, és natural que davant allò desconegut ens assaltin certs dubtes.

I què pensaran de mi? És el primer que potser se’ns creua, i no sabem com afrontar-ho; però tampoc podem negar el desig de dir… Prou!

Aquest instant revela una necessitat de canvi. Qui ja transita aquest sender, vol proveïr-se d’eines per lidiar amb els seus propis deserts i construir-se una realitat millor. Tria la voluntat d’emprendre un viatge cap al centre de si mateix per escoltar-se, comprendre’s i reconciliar-se.

Però… què ens frena?

La por. Un arma que bloqueja l’expressió emocional, congela la conducta i impedeix la transformació; paralitza i ennuvola els nostres recursos. La por a allò desconegut, la por a resultar ferit, a obrir-se als altres i a destapar les carències. La por a ser jutjat, a no ser validat o a sentir-se abandonat.

Tendim a fugir del que ens angoixa, a disfressar la realitat per encobrir el dolor. Passa inadvertit, fins que s’acumula el malestar i emergeix la punta de l’iceberg. Què és? Què em passa i per què? El temps ho fa evident. Hi ha qui ho identifica com una debilitat; quan en realitat, significa alliberament.

Només quan validem i abracem el que forma part de nosaltres, podem donar un pas cap a la llibertat emocional.

Acudir a consulta i sol·licitar recolzament professional significa reunir el valor per enfrontar-se a un mateix, a les pròpies pors i les seves contradiccions. És adonar-se de que no estàs sol/a. I de que un especialista pot guiar-te en tot allò que necessitis per poder començar a caminar cap a la plenitud.

 

 


Compártelo ⁞ Comparteix ⁞ Share it ⁞ 共有

 

⟸  Retornar al Blog

Preguntes Freqüents

Necessito teràpia? En què consisteix el procés terapèutic? Aquestes i moltes altres qüestions són les que ens plantegem abans d’acudir a un professional de la psicologia. Aquí trobaràs respostes per algunes de les més recurrents.

Si la teva demanda és més específica, no dubtis en contactar-me i resoldrem totes les qüestions sense cap compromís.

Què se sol consultar?

La demanda pot ser molt variada i afectar a qualsevol àmbit de la vida: parella, relacions sexuals, família, feina, estudis, relacions interpersonals, etc. Els símptomes que podem notar poden ser ansietat, tristesa, problemes de son, apatia, inquietud, idees repetitives, ràbia… o qualsevol alteració de l’estat d’ànim que influeix negativament i ens provoca malestar.

Per a qui és?

Aquest servei està dirigit a un rang molt ampli d’edats; des de població adulta fins a infantil, passant per juvenil i adolescent.

Què és la psicoteràpia?

És aquella teràpia dirigida a treballar la dimensió psicològica de l’individu. Un procés que ens proveeix de recursos, perspectives i eines per afrontar els reptes i regular com ens afecten. És possible que ens poguem sentir desorientats/des al principi, però serà el punt de partida per reconnectar amb nosaltres mateixos i anar recuperant el nostre camí. El/la psicòleg/òloga és qui acompanya i guia al pacient en el procés.

Com funciona?

El procés terapèutic es duu a terme mitjançant sessions presencials o en modalitat online. El meu objectiu és que puguis expresar-te lliurement i buscar allò que no funciona bé per a que poguem treballar conjuntament en la seva resolució.

Quant de temps comportarà?

Respecte al criteri temporal, no hi ha una única resposta. Dependrà de factors com el tipus de problema, del temps transcorregut o de la disposició que presentis per treballar-lo. A vegades, certs processos poden requerir un curs natural on el temps juga un paper important. Establir nous hàbits requereix nous aprenentatges i cada persona marcarà el seu propi ritme. La meva tasca consisteix en que sigui el mínim possible.

És el mateix Psicòleg i Psiquiatra?

No; tot i que són professions dins l’àmbit de la salut, adopten praxis i metodologies diferents, per aconseguir objectius diferents. La psiquiatria es troba principalment enfocada al que és farmacològic i fisiològic amb prescripció de medicació. Depenent del cas, es valora treballar conjuntament, quan la situació així ho requereix.

 

Voldries resoldre més dubtes? Pots fer-me’ls arribar des d’aquí.

 

 


Compártelo ⁞ Comparteix ⁞ Share it ⁞ 共有

 

⟸  Retornar al Blog

Més sobre mi

La meva trajectòria professional s’enfoca a la pràctica clínica en consulta privada en l’àrea hospitalària. Col·laboració amb entitats mèdiques en unitats com la de psicologia, psiquiatria o reumatologia. Implementació de projectes relacionats amb l’educació en igualtat de gènere, educació sexual i digital en adolescència impartint conferències en centres educatius.

En l’àmbit social, assistència en atenció a la dona, cobertura i relacions entre col·lectius infantojuvenils de procedència asiàtica, mediació i integració de col·lectius vulnerables,  i realització de tallers per a cuidadors de població clínica dependent, impulsats per la Fundació Obra Social de ‘La Caixa’.

Realització de projectes enfocats al desenvolupament neuroemocional mitjançant l’aplicació de teràpies artístiques com la musicoteràpia, i projectes enfocats a la resolució i gestió psicopedagògica en infància i adolescència. Formació complementària en psicopatologia del son infantil com a Gentle Sleep Coach®.

Accedeix aquí per a conèixer millor la meva visió i missió professionals.

 


 

Psicologia Clínica

Psicologia Educativa

Psicologia Social

Artteràpia

Psicopedagogia

Psicopatologia Infantil